El proper diumenge 2 d’agost tindrà lloc el Quart Aplec d’Homenatge a Xirinacs al Pla de Can Pegot a Ogassa.

Des de fa tres anys que entre Ogassa i Sant Joan de les Abadesses s’està celebrant l’Aplec Xirinacs. Aquest aplec s’ha proposat en diferents formats, des d’un acte a nivell Territorial com fins i tot a nivell Nacional per tal de poder assumir i compartir les despeses i els recursos humans necessaris.

Tot i que hi ha hagut diverses variants, en forma de conferències, exposicions, concerts, etc... Depenent de l’any, bàsicament ha consistit sempre en un acte amb parlaments al Pla de Can Pegot a Ogassa i un dinar popular a Sant Joan de les Abadesses.

Aquest anys però, l’AL de Sant Joan de les Abadesses hem decidit realitzar un Aplec molt més modest, reduïnt-lo a la caminada, dinar-concert i l’acte al Pla de Can Pegot. 

Activitats Quart Aplec Xirinacs.

XIRINACS, UN HOME DEL POBLE COMPROMÈS AMB EL SEU POBLE

Fa 8 anys que Lluís Maria Xirinacs ens deixava a la Tuta de Can Pegot a Ogassa, on va voler passar els darrers dies “en la soledat i el silenci” després de “viure esclau setanta-cinc anys en uns Països Catalans ocupats per Espanya i per França des fa segles”.

És de justícia que l’Esquerra Independentista li retem homenatge a una persona reconeguda per la seva lluita incansable pels drets i llibertats del poble català que es va enfrontar al franquisme amb les seves protestes individuals. La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) vol expressar amb aquest acte el nostre compromís per la seva lluita que és la nostra, la lluita per les Llibertats col·lectives del nostre poble, de les classes populars dels Països Catalans. Una lluita per una Llibertat indivisible, l’alliberament nacional, de classe i de gènere.

Humilitat, coherència, constància i un esperit insubornable aquest era el seu compromís, i ara, més que mai, del que la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), com organització unitària de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans, ens volem fer dignes.

En els dies posteriors a la mort de Lluís Maria Xirinacs va donar la impressió, gràcies a la mà confusionària dels mitjans de comunicació, que va existir un Xirinacs mític, lluitador pacifista pels drets i llibertats del poble català que s’enfrontava al franquisme amb les seves protestes individuals; i un Xirinacs posterior, deslegitimat per la premsa i la classe política i condemnat a l’ostracisme a la vegada que era titllat d’"il·luminat" o "senil" pel fet de denunciar la tirallonga de renúncies que va comportar la Restauració borbònica o oferir mostres de solidaritat amb les causes dels pobles oprimits. Però de Xirinacs només n’hi va haver un, un home que en tota la seva trajectòria sempre va denunciar les injustícies i el terror que s’exercien durant el franquisme i que s’havien perpetuat fins als nostres dies. I fins en la seva mort així va ser, coherent amb el seu pensament i en els seus actes.

"Una nació mai no serà lliure si els seus fills no volen arriscar llur vida en el seu alliberament i defensa." Lluís Maria Xirinacs

Sant Joan de les Abadesses, 27 de juliol de 2015