L'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses va aprovar divendres passat una moció on es demanava un control sanitari més exhaustiu de la fauna salvatge i una indemnització justa en els casos que el ramader es vegi obligat a sacrificar tot el ramat. La moció, presentada per la CUP, ha estat aprobada per unanimitat.

Un dels motius d'aquesta moció ha estat la detecció d'un suposat brot de brucel·losi a la zona de Rocabruna (l'Alta Garrotxa). L'origen del brot d'aquesta malaltia a la nostra comarca és desconegut, ja que es considerava eradicada a Catalunya. Aquesta moció s'està presentant a diferents ajuntaments catalans, el d'Olot la va aprovar el passat dijous.

MOCIÓ

El progressiu abandonament de les activitats econòmiques vinculades a la gestió del territori i al patrimoni natural ha donat pas a unes immenses masses forestals que actualment es troben en un estat de deixadesa i d’abandó més que lamentable. Estiu rere estiu, quan el foc devasta els nostres boscos, ens planyem de la situació sense prendre cap mesura concreta per a gestionar els espais naturals del nostre país.

Una d'aquestes mesures passa per tenir un sector primari viu i compromès. A dia d'avui si només ens fixéssim en el pes específic que representa el PIB del sector primari vers la resta de sectors econòmics, oimés el d'aquelles explotacions que s'allunyen del model intensiu, podríem considerar-lo un sector quasi prescindible. Però quan observem el que es deriva del seu treball pel que fa a la qualitat de la producció alimentaria, per la creació d'un mosaic paisatgístic únic i concret per a cada territori, així com pel paper fonamental sobre la preservació del patrimoni cultural de les comarques i també en la gestió sobre i en el territori, és quan entenem que aquest sector esdevé imprescindible per a garantir un futur veritablement vital i viable a moltes comarques. Tanmateix, a dia d'avui, la realitat és una altra: l’abandonament de l’agricultura, la ramaderia i l’explotació dels boscos, no només ha donat pas a una superfície forestal que any rere any va guanyant terreny, sinó que junt a això, ha afavorit la proliferació de la fauna salvatge que, en el cas del porc senglar, es pot considerar actualment com a una autèntica plaga. Sumada a la problemàtica del senglar, existeixen bastants indicis que assenyalen que la introducció d’espècies abans desaparegudes com el cabirol -que a hores d’ara el seu cens ja es pot comptabilitzar per milers-, i més enllà de les problemàtiques i perjudicis que ocasionen als conreus, podrien ser portadores de malalties (com la brucel·losi i la tuberculosi) que es poden contagiar al bestiar de les nostres explotacions ramaderes.

Actualment l’administració realitza uns mostreigs analítics per avaluar l’estat sanitari de la fauna salvatge. Tot i haver localitzat casos positius en alguns dels animals analitzats, no s’ha intensificat el control ni s’ha dut a terme un sanejament rigorós d’aquests animals. En canvi, quan es donen casos de contaminació per alguna d’aquestes malalties al bestiar domèstic, el ramader es veu obligat a sacrificar-lo, amb el consegüent perjudici econòmic que això suposa. I si el grau d’extensió de la patologia és molt elevat, el ramader no té més opció que l’abandonament de l’activitat, amb l’evident impacte negatiu que ocasiona sobre el territori i, per tant, al país.

Calen mesures urgents per a fomentar l’equilibri entre la fauna salvatge, la protecció dels espais naturals i el desenvolupament de les activitats del sector primari. Cal assolir un model de territori que no sigui exclusivament per veure’l, sinó també per viure’n.

És per això que des de l’ens municipal demanem al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

1.- Un control sanitari més exhaustiu de la fauna salvatge i que en els casos en què una explotació ramadera apareguin positius per malalties infeccioses, que immediatament s’analitzi rigorosament l’estat sanitari de la fauna salvatge propera a l’explotació.

2.- En el cas que el ramader es vegi obligat a sacrificar animals per causa d’una d’aquestes malalties, que la indemnització que aquest percebi sigui conseqüent amb el valor real dels animals sacrificats, per tal de poder rempendre en el menor temps possible l'activitat

3.- Una limitació i un control del cens de la fauna salvatge quan aquesta ocasioni danys a l’activitat agrícola.

4.- Informar d'aquesta decisió al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.