Per Edward Van Herreweghe, militant de la CUP de Sant Joan de les Abadesses.

 

 

Sóc de fora, allò que se'n diu un immigrant. I m'agradaria fer política d'immigració. Per això m'he proposat saber quants n'hi ha, d'immigrants. Em diuen que això és fàcil, que per això es fan les estadístiques. Ja us avanço què diuen: a tall d'exemple, un 8,5 % a Sant Joan de les Abadesses.

Però no senyor, no és tan fàcil: jo no sóc ben bé allò que en diuen un immigrant. Parlo i escric en català. Em considero del Ripollès. Però n'hi ha més. Tot i que el català és la quarta llengua que he après, s'ha convertit en la meva llengua vehicular, aquella que empro a diari.

 

Això em fa encara immigrant? O em fa català? Qui és immigrant? Qui és català? Tota la meva vida constaré com a immigrant en les estadístiques. Potser els meus fills encara constaran en alguna estadística com a fills d'immigrants, encara que tinguin mare catalana. Els meus fills tindran el català com a llengua de bressol. I em sap greu que n'hi hagi tants, de nascuts al Ripollès que no empren el català i que, per cert, no consten a les estadístiques com a fills d'immigrants.

 

La història us exculpa, catalans. O no. Us en diré una de grossa, una dada estadística que crec mereixedora de lletra gran a primera plana: 20 % d'immigració a Sant Joan de les Abadesses. O dit d'una altra manera: 1 de cada 5 no és català. No me la trec de la mànega, és el resultat de sumar tots els empadronats a Sant Joan de les Abadesses que no siguin nascuts a les províncies de Girona, Barcelona, Lleida ni Tarragona. Estic convençut que aquesta dada, presentada així, faria molta por, potser perquè encara no creiem en els drets universals: igualtat per tothom, sigui d'on sigui. Però cal dir les coses pel seu
nom.

 

Ja estic en condicions de fer política d'immigració? 'Immigrant no és aquell que canvia d'estat, sinó aquell que, pel motiu que sigui, aterra a una realitat cultural diferent'. Si no esteu d'acord amb la meva aproximació, demaneu-li a un andalús (amb tots els respectes) si al seu poble natal no li diuen 'el catalán'.
Demaneu-li també si s'ha sentit acollit aquí. Les dades que us ofereixo donen molts vilatans que s'han d'espavilar tots per parlar català per no ser exclosos, tot i que els ripollesos no els brinden el català. Jo vaig tenir sort, amb el cor a la mà; ja us ho dic jo, que no m'hagués acostumat a emprar el català si hagués crescut al Ripollès. I conseqüentment, tampoc els meus fills. Ja m'entendreu si pareu l'orella pel carrer. I doncs? Us apunteu a la meva política d'immigració?

 

Tenim feina, i molta d'endarrerida: Parleu als immigrants, i parleu-los en català, i estareu fent que 'ell' esdevingui 'tu'. Tingueu l'orgull de parlar-nos en català. Després m'ajudareu a resoldre el meu dubte existencial: 'Qui és immigrant? Qui és català?'.